divendres, 10 d’octubre del 2014

MAMA, POR...!

Mentre ens tenen distretes (procés, consulta si, consulta no...) i esporuguides (ebola), els nostres dirigents –els nostres de debò, els que manen a l’administració que servim- han reprès aquell antic costum metropolità de viatjar ben lluny. Que sapiguem no s’han endut la família perquè el destí és un congrés mundial on presentaran les seves polítiques i experiències en àmbits de la governança metropolitana, tal com informa el nostre despampanant web. A més, per marcar distàncies amb èpoques pretèrites, només han anat cinc càrrecs: president, vicepresident executiu, un altre vicepresident, una consellera i el gerent.

Resulta interessant observar la composició d’aquest “comando” metropolità: una sola dona, un sol representant del PSC i un sol tècnic... Els del Polònia segur que els farien fer un cameo de “Missió Impossible”. No m’atreveixo a assegurar qui faria de Tom Cruise, però el glamour del plató està assegurat amb la Ciudad de las Perlas (Hyderabad, al centre-sud de l’India) i la trama podria ser prou interessant amb algú del comando despenjant-se amb un cable sobre un micròfon per ensenyar a les metròpolis del mon com es pot tenir una política de personal diametralment oposada a la ciutat que governes i a l’administració de l’àrea metropolitana que la inclou.

Sigui com sigui, l’esforçat comando que ens representa a Metropolis i al Fons Mundial de Desenvolupament de Ciutats (l’ÀMB ostenta la vicepresidència en aquests organismes; deu ser per la seva demostrada experiència en aquest càrrec: en tenim 9, de vicepresidents), ens ha deixat soles una setmana. Soles i sense líders ni herois que ens defensin dels molts perills que assetgen a la ciutadania i a les treballadores metropolitanes -i treballadors, per qui no entengui que el femení també ens inclou a totes les persones-.
L’altra dia, sense anar més lluny, forces d’una malèfica organització es van infiltrar a la casa i ens van donar un bon ensurt amb sorollosos petards i el fum resultant. Estareu d’acord que no dóna tanta tranquil•litat que el servei de seguretat t’engabiï al teu lloc de treball, com saber que especialistes en prometre i no donar res s’encarreguen de la situació.
Per sort, segurament estaran de tornada pel 12 d’octubre, per celebrar alguna cosa o no, o per tot el contrari, que tot és respectable. I a nosaltres ja no ens caldrà dir: “Mama, por...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada