L'últim aperitiu ? ... de qui ?

Ahir algunes vàreu tenir el plaer d’assistir al nostradíssim aperitiu de Nadal. Vàreu escoltar amb dubtosa atenció el discurset d’un polític que hauria de ser el nostre cap com treballadores d’aquesta administració, però que amb prou feines el patim com a ciutadanes.

Com a cap, res de res; ni pincha, ni corta. Si fos d’una altra manera, la vostra actitud mentre ell parlava no hagués estat la de la velocista a la línia de sortida, amb suculents menjars a la meta, o sigui a les taules. Si la seva influència en la nostra vida laboral fos major que zero, no hagués rebut centenars de mirades més o menys dissimulades cridant sense veu “acaba ja!”.

El Senyor Trias és el President d’una administració que s’ha llençat a créixer aprofitant-se de la seva ombra –o del seu partit, més aviat-, però sense que se li deixi dir ni una paraula sobre com s’ha de governar. Així, som les úniques del nostre entorn –i de més enllà- que fem les 7 hores i mitja, on les retallades de drets aprovades pel PP s’han fet més efectives (més que a consistoris governats pel PP) i on l’enfonsament del nostre poder adquisitiu és més abissal que enlloc. Si el senyor Trias tingués algun poder sobre les nostres condicions de treball suposem que hauria fet com a l’ajuntament on presideix de veritat: tindríem de facto el mateix horari d’abans, s’hagués pactat que rebéssim alguna compensació que escalfés la ultracongelació que patim i no s’haguessin acarnissat tant amb el nostre mulladíssim conveni.

Però qui mana de veritat… no és el vicepresident executiu? També presideix un consistori de l’ÀMB on s’ha fet com arreu: complir convenientment la llei.  Si, així és. Sembla que s’enfonsa la teoria de que qui mana aquí fa com a casa seva… És possible, però els tarannàs són diferents. El Senyor Balmón és capaç de veure com desapareixen les bases del seu partit i dir que hi sobra gent. Pot exigir-nos que creixem (ahir es va aprovar definitivament un pressupost pel 2015 un 5% superior al del 2014) i deixar que se’ns governi amb malfiança. Malfiança i fins i tot menyspreu, ja que les disposicions que ens afecten es comuniquen per correu a la representació del personal.

Al partit del senyor Balmón ell és corresponsable de l’estratègia i a la primavera veurà la mesura de l’èxit d’aquesta. A l’ÀMB l’estratègia potser consisteix en aplicar el classisme i el nepotisme a parts iguals, en premiar molt més la fidelitat, l’actitud, que l’aptitud. L’èxit d’aquesta estratègia potser l’hauran de copsar altres…

I a nosaltres, a la CGT, com sempre, no ens alimenten ni discursos ni aperitius: sempre viurem de les
primaveres que han d’arribar… que ningú no pot retallar…

BON SOLSTICI D’HIVERN I BONA ENTRADA D’ANY !