ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. CGT

AMB DESGAVELL NORMATIU DE RECURSOS HUMANS NO HI HA GUANY PER A L’ÀMB

L’acord sobre l’horari, p.a. i vacances i les normatives arbitràries amb que ens ha obsequiat la Direcció sense cap tipus de negociació han portat un considerable desgavell i incertesa per a tothom respecte a què es pot fer i què no.
Ja vàrem dir que trobàvem precipitat aquell acord, que valia la pena continuar negociant, i el temps ens ha donat la raó: a la Diputació de Barcelona -una administració més gran que la nostra- han adoptat solucions que aquí la part social ja havíem aportat: 15 minuts diaris per formació voluntària a càrrec dels treballadors i 5 hores mensuals per conciliar la vida laboral i familiar.
La normativa es compleix i les solucions imaginatives s’imposen. És simplement mentida dir que li devem a Rajoy el nou horari, etc. Hi ha hagut una voluntat retalladora de drets per part de la nostra Direcció i una pressa injustificada per signar per part dels nostres companys d’UGT i CCOO. Se’ns al•legava cansament per les negociacions, duresa de les mateixes; i ara què? No haurem de negociar els enormes “serrells” que queden pendents? O li deixarem a la Direcció que faci el que vulgui? Pel que sembla, ha entès que algú li ha donat el vistiplau per tirar endavant el que més li plagui, com per exemple no acceptar justificants mèdics no emesos per l’ICS, quan a la Casa hi ha pòlisses col•lectives de diferents mútues.
Per part de CGT, és cert que tenim la temptació de deixar aquesta feina afegida a aquells que l’han provocada, però hem de fer allò pel qual hem estat elegits: defensar els interessos de les treballadores i treballadors. Per això exigim que es negociïn totes les normatives que han sortit del no-res i exigim estar-hi en aquestes negociacions, que han de ser degudament convocades i amb presència de tots. Tenim un Acord de Condicions de Treball caducat i en tot cas convertit en paper mullat. Cal refer-ho completament i en aquesta feina (que no se’ns cansi ningú, si us plau) es poden introduir nous acords que esmorteeixin o fins i tot anul•lin els anteriors.
Els nostres dirigents metropolitans sembla que pensin que sense cap normativa ens va millor, que Recursos Humans ja pot anar solucionant tota la casuística que es produeixi. Per això li agrada que es signin acords que deixin tota concreció a l’arbitrarietat i l’humor circumstancial d’un coordinador. Mentrestant, el personal va perdent el temps mirant de saber quans minuts li falten o li sobren, esperant davant del rellotge de marcar o fent consultes a tort i a dret, perquè el Servei de Recursos Humans està col•lapsat.
Nosaltres pensem que les normatives clares, explícites al 100% i publicades són l’oli que engreixa un bon funcionament del personal. I si aquesta normativa no està pensada per retallar-li tants drets com pugui, millor, perquè la gent estarà més pendent de la seva feina, menys fastigueixada per uns atacs que no mereix i menys pendent dels minuts que han o no han de fer.

Salut!