REFERÈNDUM
Ens
referim al de modificacions de condicions laborals al personal de
l’ÀMB, no al de la independència. Tranquils.
El
resultat va ser aclaparador. Fins i tot comptant el percentatge de
vots positius sobre el total de possibles votants (la participació
va ser prop del 70%), més de la meitat de les treballadores i
treballadors de l’ÀMB (un 51%) van aprovar el preacord que la
direcció va posar sobre la taula i UGT i CCOO van acceptar.
Amb aquest ‘èxit’, importa
poc que realment no existís negociació durant tot el llarg procés.
D’una part es llençaven propostes i de l’altre no es deia quasi
mai que no, però tampoc que sí. Tot plegat ha durat el que la
direcció considerava que havia de durar per tal de donar la
impressió d’àrdues negociacions. Quan va tenir prou va posar
sobre la taula la seva primera i darrera proposta, un ultimàtum,
vaja. Però no importa.
Al
referèndum, el personal va agafar-se al clau ardent que se’ls
oferia, perquè l’alternativa que nosaltres, la CGT, els
presentaven tenia massa incertesa, massa perill, massa possibilitat
de confrontació. Va ser el vot de la por.
Ara
haurem d’enfrontar-nos a la incertesa de saber com quedarà el
Reglament de Control de Presència –que pot canviar radicalment el
resultat real de la nostra certa desgràcia -. Haurem d’enfrontar-nos
al perill d’haver de preguntar cada vegada què hem de fer per tal
que no ens retallin encara més el sou. I, qui s’atreveixi, haurà
de confrontar l’arbitrarietat de l’aplicació d’un acord amb
massa serrells.
A
CGT el que ens sap més greu són aquell 19% de votants (o 13% de la
plantilla) que, davant el naufragi, van preferir seguir nedant i no
agafar-se al clau ardent. Estaven disposats a més esforços, a no
deixar-se trepitjar per una direcció que s’ha fregat les mans amb
els decrets del PP mentre proclamava que ells també els lamentaven.
Estaven disposats a fer palesa la seva dignitat i a reclamar a la
direcció la voluntat política que sempre li falta. Per aquestes
persones ens sap greu. Elles patiran la mateixa sort que les que han
dit amén mig a cegues. Per aquesta gran majoria no ens lamentem, no
podem fer-ho, seria com menysprear la seva decisió i ans al
contrari, la respectem. Però no és la nostra ni la de –almenys-
un 13% de la plantilla.
Quan
hi ha eleccions diem sempre que “Tots hem guanyat”. En aquest cas
creiem que caldria dir que “Tots hem perdut”: els treballadors
els nostres drets, la direcció la possibilitat de tenir una
plantilla motivada i els sindicats el respecte i les bones maneres.
En
tot cas, la Secció Sindical de la CGT a la casa no hem perdut la
il·lusió de continuar treballant per millorar – o mantenir –
les condicions de treball de tota la plantilla. Potser hem perdut una
batalla, però no la guerra contra la hipocresia sociolaboral.
Aquesta història tindrà més capítols.
Salut
i alegria
M’agradaria aclarir alguns punts de la vostra nota, ja que crec que no s’ajusten a la realitat i poden donar peu a confusions.
ResponEliminaLa realitat, és que ha existit una negociació amb la Direcció de l’AMB, ja que us recordo que tant la Llei 2/2012 de 29 de juny i el RDL 20/2012 de 13 de juliol, haurien d’estar en vigor ja fa mesos (hi ha ajuntaments que l’estan aplicant des de juliol passat), pel contrari, mentre els sindicats han estat negociant, s’han aconseguit dues coses, d’una banda endarrerir la seva aplicació, i d’altra, pal•liar en la mesura del possible els seus efectes restrictius sobre els nostres drets com a treballadors.
També dieu, i cito textualment, “Al referèndum, el personal va agafar-se al clau ardent que se’ls oferia”. Bé, em sembla un menyspreu total i absolut a totes aquelles persones, que en ús del seu dret a votar, es van expressar democràticament, lliurament i sense cap tipus de coacció, ja fos a favor o en contra. No entenc el sentit d’aquesta afirmació, a no ser, que la idea de llibertat i democràcia tingui per a vosaltres un sentit diferent al meu.
Estic d’acord en què haurem d’enfrontar-nos a moltes incerteses en els propers temps, però estic convençut que tots junts podrem superar-les, i recalco això de junts, perquè no representeu només a les persones que us han donat el vot, sinó a tots els treballadors de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i us ho mireu com us ho mireu, més de la meitat de les persones que van votar (70% de la plantilla), ho van fer favorablement, i no va ser per agafar-se a un clau ardent, sinó perquè en un exercici de reflexió i de llibertat, van decidir que era la millor opció.
Salutacions cordials.