divendres, 13 de gener del 2012

Una nova decepció laboral!


El sistema imperant de pseudoinformació ens bombardeja amb reiterada precisió. Subliminalment, ens fa creure que l’ordre d’importància de les coses és proporcional al nombre de vegades que ens arriben els temes i se n’ocupa de conformar les “nostres” idees i de fer-nos creure que el que no esmenta és que no existeix. Política = retallades; gestió = retallades; funcionaris = inútils; funcionaris = privilegiats... i el que calgui a cada moment.
A l’ÀMB, tot i la bona salut financera que diuen que té, les ments pensants van decidir que calia fer el que veien fer, si més no com a mesura empàtica amb la formació política que llueix a la Presidència. Alguna raó lògica es podia esgrimir: si el pressupost d’inversió havia baixat un 50,7% respecte l’any passat, als departaments que molt majoritàriament disposaven d’aquesta inversió potser sobrava algú. Sense assenyalar a ningú en concret, es va demanar a tots els Directors de Servei que diguessin de quins contractes temporals podien prescindir. Ja s’havia notificat -amenaçat amb el final del contracte a unes 160 persones, ara calia que algunes d’elles es sacrifiquessin a la pira de les retallades, que és el que es porta de moda.
Finalment, només tres – 3!- van haver d’escoltar perles com que “havien d’escollir els millors”.Allargant fins a la crueltat el moment per decidir-se (van arribar a dir-ho l’últim quart d’hora del termini que es van comprometre), el resultat va ser lamentable.
Un Director de Servei, ben a la moda, va ser més papista que el papa i, tot i que les seves feines no minvaven amb el nou any, va donar uns quants noms. Alguns companys i companyes  van plasmar en una carta l’absurditat de la no renovació, però l’ego de qui va prendre la decisió va pesar més que les raons.
Un altre Director de Serveis -el que gasta més del pressupost d’inversió- va decidir que li anava bé la moda de les retallades per donar via lliure a les manies personals d’alguns i es va cebar en el més dèbil: una auxiliar administrativa. No es va tallar un pèl en criticar la feina d’aquesta treballadora que portava ja tres anys a la casa i fins i tot va boicotejar els intents de recol·locar-la a un altre lloc.
La resta de notificats-amenaçats, poc abans del solstici d’hivern, van anar signant els nomenaments com a funcionaris interins, la majoria per un any, alguns per sis mesos i algun per tres mesos. Potser tenen en ment fer un degoteig de rescissions. Estem atents i amb accions preparades. Hem pres nota del què i qui ho ha fet.
Tot plegat, ens sembla lamentable la manca de criteri, el classisme i les persecucions personals vistes en els nostres directius amb motiu d’aquestes no renovacions . Quina és la lògica de tot plegat? No s’entén! Per què? Equivocar-se és humà i rectificar dignifica l’home. De nou no s’ha pogut fer realitat el famós conte de Nadal de Dickens: l’orgull i la manca d’empatia s’han fet paleses en la Direcció.
Cada cop més es deshumanitza el treball, les persones ja no parlen, s’envien correus, no dialoguen, s’envien notes, no es pensa en persones sinó en estadístiques. Sembla que ens hem deixat atrapar por un món de ficció on els sentiments són l’últim i la cobdícia i el materialisme són allò més important. Sembla que estem en aquest carro i sentim tristor i desmotivació en pertànyer a una Entitat sense ànima.

1 comentari:

  1. Abans de deixar coses per escrit dient coses incertes i/o difamant companys, caldria informar-se millor, sentir totes les versions i no una únicament, analitzar la realitat i, llavors, emetre una opinió.

    ResponElimina