AREAMETROPOLIX

La crisi econòmica. És l’excusa que rebem per les retallades socials i la contenció de despeses de tots tipus... de tots? No!, tots no: un “petit” reducte de despeses resisteixen a les retallades com el poblat d’Astèrix als romans. Posem la lupa i veiem les darreres retallades i quines són aquestes despeses que es resisteixen.
Aquest any ens han abaixat el sou un mínim d’un 4,5%: un 2,5% de l’IPC de l’any 2011 a Catalunya que no ens reconeixen i el 2% de pujada mínima d’IRPF. Ens hem acomiadat de tres companys no renovats per una estranya necessitat d’estar en sintonia amb l’ambient general. Les ments pensants no paren i de continu pensen en més baixades del que sigui, sobretot de condicions de treball, que diuen que vivim molt bé...
A dins del reducte, només el flamant Delegat del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana (PMMU) ja cobra des de l’1 de gener més que els tres no renovats junts. Hem donat la benvinguda a nous assessors polítics –no sabem si formen part dels 31 o se sumen a la festa- al mòdic preu de 48.947,64 € la unitat. A part n’hi ha cinc assessors d’Àrea, que es veu que assessoren més i millor, a 55.427,65 €.
Als retallats ens cau simpàtica aquesta gent del reducte. Podem pujar a l’ascensor amb ells a les dues del migdia i sabem quan pleguem que ja no hi són o que estan dinant a taula parada. Podem sentir-los comentar entre ells com està de malament la cosa i sabem que si fan aquesta rutina de menys d’una hora dues vegades al mes s’enduran cap a casa el mateix que nosaltres amb una carrera, unes oposicions, i moltes jornades de feina. No som envejosos i ens entendreix la seva proximitat, la seva similitud amb nosaltres. Entenem que si creuen i treballen per una Catalunya lliure i pròspera, es cobrin la seva part per endavant.
Ironies a banda, us explicaven a finals de novembre que vam registrar una al•legació al pressupost del 2012 sobre el Delegat del PMMU. De fet l’al•legació era contra les despeses irreductibles: primer l’esmentat Delegat, després les aportacions a partits polítics (350.000 €) i finalment les aportacions a les Federacions Sindicals de CCOO i UGT (54.812,30 €). Sobre aquesta última aportació hem fet al•legacions al pressupost repetides vegades als darrers anys i l’hem denunciat abastament de forma pública perquè no entenem que qui hagi de defensar als treballadors de la casa cobri precisament d’aquells amb qui hauran de negociar. Però deu ser costum dels dirigents que tenim, ja que a TMB (els mateixos polítics, dietes acumulables) continuen pagant 185.000 euros per alliberats sindicals declarats il•legals per la justícia.
Aquest any s’han superat en l’elaboració de l’informe que justifica la denegació de les nostres al•legacions. La seva resposta ha estat: “és una opinió de la CGT”. I és clar! Han descobert la sopa d’all. No es qüestionen, però, si és correcte o si és l’opinió de la majoria de ciutadans d’aquest país. Presentem al•legacions als pressupostos per a que s’assabentin els responsables polítics, aquells que es senten amb tant de suport que no els importa continuar la sagnia de la despesa èticament injustificable fins i tot en temps de bonança. No hi ha prou amb les dietes, els sous anticrisi i els assessors; a sobre hem de subvencionar als partits polítics (a tots !) i als sindicats que es dobleguen als seus dictats. Són els nostres diners i tenim dret a denunciar-ho.
Per acabar us expliquem que al reducte deuen haver pres poció màgica: ja no veiem en el resum de premsa cap notícia sobre els sous i les dietes dels polítics.
I molt lluny, a Barcino, l’emperador Trias creu, o fa creure, que la Gàl•lia està tota ocupada.
Continuarà...