dimarts, 4 de juliol del 2017

Ja dèiem que l’entrepà del gerent era la punta de l’iceberg...



Com podeu veure a la notícia de l’enllaç al final d’aquestes reflexions, ara la CUP denuncia despeses de 20.000 euros en “dinars de treball” i viatges.

Tot és xavalla (simples menús del Club de Polo), quatre quartos que no van enlloc. Fins i tot hi ha un comentari al diari digital que d’alguna manera “exculpa” els menús de 10 i 12 euros... No és això... Les conselleres metropolitanes són treballadores al servei del ciutadà (ho saben?) i reben un bon sou per la seva tasca pública i/o dietes. Perquè, a més, els hem de pagar els dinars i altres despeses? Perquè elles ho valen? Sobren les paraules pels càrrecs “tècnics”, amb sous astronòmics i posats a dit pels polítics, que ens obliguen a convidar-los a l’esmorzar a diari i es gasten 6.000 euros amb la targeta que també paguem totes les ciutadanes amb els nostres impostos.

De res valdrà la indignació de la senyora Colau ja què, sens dubte, li deu saber greu estar per davant del PDECat en aquestes despeses i ser líder del classisme institucionalitzat almenys en aparença... Perquè el PSC només ha presentat despeses per 43 euros...; en aparença, repetim.

Les targetes de crèdit institucionals, de moment, són patrimoni exclusiu del PSC i les despeses que sumen –molt més opaques- són més que la resta de grups junts. Deu ser per això que a l’últim Ple del Consell Metropolità, quan el portaveu de la CUP va preguntar per aquestes despeses, el vicepresident executiu, del PSC, va acabar dient, d’una tirada: “Ja li donaré resposta. Alguna pregunta més? S’aixeca la sessió”.

Des de la CGT, demostrades visionàries que som, augurem que:
- No hi haurà resposta del vicepresident executiu; la representació del personal, i en particular la nostra secció sindical, tenim experiència al respecte.
- Les targetes de crèdit s’estendran a tots els partits del govern metropolità. Els sobresous opacs a hisenda i que se’n riuen de les contribuents augmentaran, però amb menys visibilitat. No hi haurà més “gambes al ajillo” per mostrar.

Perquè som tan pessimistes? Perquè els partits del govern s’han repartit càrrecs que han creat especialment per col·locar als seus amics. Fins i tot s’estan repartint llocs de treball de funcionari amb convocatòries “públiques” més que dirigides amb resultat assegurat i predit, sense error, per aquesta secció sindical. La suposada transparència no ha aparegut en cap d’aquests casos i tot allò que abominàvem d’anteriors etapes es continua produint.

Pessimistes, si. Mudes, no.

Salut i bon estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada