OCURRÈNCIES “AYUSO” A L’AMB!

Potser la nostra cúpula directiva no és la més eficaç, eficient i efectiva malgrat disposar de molts serveis d’assessorament, planificació, estratègia, coordinació i prospectiva, però sí que de tant en tant té bones pensades.

Al proppassat mes de març hi havia por per la pandèmia i el confinament, fins i tot va haver-hi ingressos hospitalaris entre la plantilla. Després van venir les felicitacions posteriors pel nostre treball des de casa i els elogis pel nostre compromís.

I vet aquí que amb la tornada al col·le, com si les calors de l’estiu haguessin afectat el raciocini d’alguna ment dirigent, se’ns fa arribar un Pla de treball presencial que contempla establir com a modalitat de treball per a tota la plantilla el treball presencial en el 100% de la jornada laboral. El Pla es recull en un Decret de Vicepresidència executiva i és a aquest Vicepresident a qui totes les fonts consultades descarreguen la responsabilitat ja que a la seva alcaldia diuen que tots els funcionaris treballen presencialment.

Tant se val, aquí totes les decisions són col·legiades i no entrarem en batalletes internes de la direcció, però malgrat les boniques FAQS -modern acrònim anglès en voga- que l’acompanyen, gran part dels caps de la casa no saben ben bé com aplicar-ho en els seus departaments. El tema dels percentatges va vorejar el ridícul en les primeres versions del Decret on figuraven percentatges d’assistència senars que suposaven mig dia... La bústia coronavirus@amb.cat ha deixat de funcionar, com a símptoma que tot ja està coll avall, però les instruccions de què fer si us trobeu malament i heu d’anar al CAP sanitari són ben ocurrents. Les càmeres termogràfiques situades elegantment en els accessos tenen el límit en 37,5ºC quan se’ns diu per tot arreu que el límit de la febre està en 37ºC. Les recomanacions de clima per a usuaris a l’ÀMB estan generant un munt de nous experts en climatització que sostenen amb perícia que cal tenir totes les finestres obertes constantment anunciant un hivern rigorós a les nostres oficines...

I el teletreball? Ah! Això no s’ha fet mai a l’ÀMB. El que fèiem -i continuem fent- és “treballar des de casa”, a distància si voleu dir-ho més correctament. La direcció no contempla la instauració del teletreball com a mesura de conciliació laboral, només l’interessa organitzar una Time Use Week 2020  i penjar-se medalles de l’ús del temps per a millorar el benestar de les persones. Què bonic!.

Ni tampoc creu el més mínim en la mobilitat sostenible, malgrat el discurs de postureig: obligar a assistir a la feina a més de 750 persones cada dia no és sostenible ni per a la mobilitat ni per al planeta.

I en el fons, i així ho manifesten en privat, creuen que quan treballem des de casa “estem de vacances”. I a més, que guanyem diners! Posar a disposició de la casa els nostres equips informàtics, els nostres telèfons, el mobiliari, la llum, etc. no compta, com tampoc compta la nostra disponibilitat horària. Ens diuen que estalviem en desplaçament i amb això ja tenim prou. I tot això malgrat que a Madrid el govern dels dos principals partits de l’equip de govern de l’ÀMB ha aprovat una llei de teletreball que comporta compensacions a qui en realitzi. Aquí no volen ni sentir a parlar. Però els Consellers i Conselleres metropolitans sí que cobren dietes per assistir telemàticament a les reunions.

El personal de l’ÀMB no està content i ho demostren les més de 200 signatures recollides contràries a la implantació del Pla de treball presencial d’un text que ha corregut per whatsap. No en són més perquè la majoria de la plantilla és temporal i té por a signar res. No se’n refien de la Direcció i fan bé. El Comitè Unitari, òrgan de representació del personal, i les tres Seccions Sindicals presents a la casa hem argumentat en contra de la decisió però la resposta rebuda és que les Resolucions de la Conselleria de Salut no els obliguen. Si finalment alguna mesura els obliga, ho faran (només faltaria!), però llavors potser no tindran motius per felicitar al maltractat i cabrejat personal.

Avui mateix ens comuniquen què, per atendre a les circumstàncies (què sensibles i empàtics que son...!) congelaran la presencialitat fins a nou avís en el 50%. No han estat capaços d’entendre que això no és el que les autoritats sanitàries els estan demanant però, com sempre, es tracta de “sostenella i no emmendalla”.

Ayuso va obeïr les mesures sanitàries quan no li va quedar més remei, com farà aquí la direcció institucional, amb la diferència que aquí serà el mateix partit el que els obligarà, sense afegir raons, només el poder i el color polític. La salut de les treballadores i de la societat en general al servei de les creences de qui ens dirigeix...

Cuideu-vos molt.

Salut!

S’acaba l’estat d’alarma però, per a segons qui, segueix l’estat d’excepcionalitat

Parlem d’excepcionalitat perquè només així es pot entendre que l’expresident de la Generalitat, exalcalde de Cornellà i exmembre del Consell Metropolità d’aquesta casa, el Molt Honorable Sr. José Montilla passi a ser membre del Consell d’Enagás amb un sou no inferior a 180.000 a l’any. L’expresident ha renunciat al sou que li corresponia per haver ocupat la màxima institució de la Generalitat perquè la llei catalana estableix que és incompatible cobrar totes dues nòmines. Però no renuncia pas a la infraestructura de expresident, que implica 400.000 euros anuals per a l'erari públic entre lloguer de l'Oficina i salaris. Que un exministre d'Indústria que s'incorpora al consell d'administració d'una empresa com Enagás, responsable del polèmic projecte Castor, que precisament va ser aprovat per un Govern socialista, si més no és un fet derivat de l’estat d’excepcionalitat en que viu aquesta casta.

La Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes en aquests temps de virus va demanar per escrit, en referència a les videoconferències dels òrgans de l'ÀMB (Junta de Govern, Comissió Informativa, Consell Metropolità) si els representants polítics municipals cobraven dietes per assistència a les videoconferències. Oficialment encara esperem resposta, la qual cosa és habitual, però extraoficialment hem sabut que sí, que han cobrat “percepcions per assistència“, tot i no assistir-hi.

Nosaltres, en la nostra ignorància, enteníem que dins les retribucions que perceben com a representants electes a cada ajuntament està inclòs el seu temps per dedicar-lo a tot allò que les seves funcions de representativitat comportin. És per això que les dietes que cobren quan assisteixen a l'ÀMB crèiem que eren per desplaçament i no com a doble retribució de les seves tasques. Però es veu que no, que forma part també de l’estat d’excepcionalitat d’aquesta casta política. Aquestes “percepcions per assistència“ –i per no assistència!- són de 265€ per Conseller a cada Consell, 885€ en el cas del Vicepresident Executiu, 420€ a cada Conseller que assisteix a la Junta Govern, 885€ en el cas del Vicepresident i 145€ a cada Conseller que assisteix a una Comissió Informativa, 795€ en el cas dels Portaveus de cada grup polític metropolità. Reunions en la majoria dels casos de caire formal i minsa duració (Font: web ÀMB). Però es veu que no és pas un cas aïllat: https://www.elperiodico.com/es/politica/20200615/diputados-congreso-cobran-dietas-desplazamiento-estado-alarma-8000706

I amb tot això ens preguntem si al personal de la casa, a qui no li afecta aquesta classista excepcionalitat, la nova normalitat li portarà la regularització de les noves situacions de teletreball. Ens expliquem: tot i que aquell que remena les cireres en la Direcció Institucional jurés que s’hauria de passar per sobre el seu cadàver abans que el teletreball fos aplicat a l’ÀMB, la pandèmia ha obligat a fer-ho a corre-cuita, afortunadament sense baixes personals. Els companys d’informàtica, la majoria d’una empresa externa amb sous vergonyosos, han fet un esforç d’improvisació més que meritori.  I la immensa majoria del personal s’ha adaptat com ha pogut a la situació sense formació prèvia i amb els equips informàtics propis, en moltes ocasions no adients, lluitant amb escriptoris remots i eines informàtiques que fallen amb freqüència i traient finalment la feina amb professionalitat. A banda de boniques felicitacions virtuals al personal en el mateixos Plens en els que els Consellers s’enduen les “percepcions per assistència“, esperem que la Direcció Institucional aboni a la plantilla alguna percepció extra per despeses derivades de l’ús de l’espai propi, la connexió a internet, la energia consumida, equips informàtics, subministraments d’oficina, etc. És una exigència sindical que s’està tractant a altres Meses de Negociació i que esperem que aquí també tingui ressò.

Salut!

Tot el que sempre has volgut saber sobre les eleccions sindicals però mai has gosat preguntar

Haureu vist a la Intranet informació sobre les properes eleccions sindicals, però a la CGT ens preguntem: realment la plantilla sap de què va aquest assumpte? Per si de cas us oferim unes breus informacions que poden ser del vostre interès.

Què és un sindicat?

Una associació que té la finalitat principal de defensar els interessos professionals, socials i econòmics dels treballadors/es. Els afiliats/des paguen una quota que es poden descomptar de la Declaració de la Renda. Hi ha diferents sindicats amb càrregues ideològiques i formes de funcionament diferents. També amb àmbits d’actuació diferents, sectorials o generals.

Què és la representació de personal?

La llei obliga que en el món laboral els empleats puguin tenir veu per mitjà de representants davant la direcció, de manera que les relacions laborals siguin ajustades a la legalitat i fins i tot puguin participar del esdevenir de l’empresa o institució pública. Per escollir aquests representants es celebren eleccions sindicals a tots els centres de treball. Segons la quantitat de treballadors/es a representar poden haver Delegats de Personal (si hi ha menys de 50 treballadors/es) o, si ja són més, es constitueix el Comitè de Personal en el cas de personal laboral o la Junta de Personal en el cas de personal funcionari. Els candidats es poden presentar en llistes amb l’aixopluc d’un sindicat o com a independents. El funcionament d’aquests òrgans ha de ser democràtic i el seu mandat dura quatre anys. La plantilla en Assemblea pot revocar el Comitè o Junta, és a dir, cessar la seva representació.

Alhora, els afiliats a un sindicat que hagi constituït legalment una Secció Sindical en un centre de treball per mitjà del seu Delegat Sindical (representant del Sindicat a l’empresa) pot també defensar legalment els interessos del personal.

Què és el Comitè Unitari de l’ÀMB?

És l’òrgan de representació conjunta del personal de les institucions metropolitanes i està constituït pels representants electes, tant laborals com funcionaris. Aquest òrgan no ho exigeix la llei, però el constituïm per un funcionament més racional de les relacions laborals. És l’interlocutor prioritari en temes de personal amb la direcció i té unes competències i responsabilitats. Malgrat tot, les decisions finals sempre són responsabilitat de la Direcció Institucional, no dels sindicats o del Comitè, que poden o no donar suport als acords.

Com t’afecten les eleccions sindicals?

A banda de que treballis a Recursos Humans o t’hagi tocat formar part de les Meses Electorals i se t’hagi girat una mica de feina, els comicis suposen un fita laboral cada quatre anys. És el moment de replantejar-se si estem satisfets o no amb les relacions laborals, si volem un canvi o una continuïtat. Temes com l’estabilitat laboral, les promocions, la formació, la salut laboral, les retribucions o les condicions socials, tornen a ser motiu de debat i reflexió. Si et presentes com a candidat o candidata tindràs, a banda de drets associats al càrrec, el plaer de la participació, l’enriquiment personal que comporta l’exercici de la solidaritat i, en cas de ser escollit, l’honor de representar per un període de temps als teus companys.

Exercir el teu dret a vot només et costarà un parell de minuts el dia 26 de març entre les 8h i les 14h a la planta setena de l’edifici A.

El 2%

Sí. El 2, no el 3. No volem parlar del percentatge que han rebut alguns partits polítics com a comissions per adjudicació d’obra pública, sinó de l’augment de sou que veureu reflectit a la vostra nòmina aquest mes. Efectivament, aquest mes es materialitzarà a les nostres retribucions l’increment salarial acordat per les directrius polítiques parlamentaries. Ara bé, perquè aquesta xifra i no altra? Bé, no disposem de les argumentacions tècniques que avalen la mesura però sabem que tot té a veure amb un sostre de dèficit fixat per decisions d’experts econòmics considerats infal·libles. Fals sostre, podem dir. Perquè, a aquestes alçades de la pel·lícula, ningú es creu les xifres macroeconòmiques que es fan públiques vist tot el que ha anat sortint a la llum en quant a números d’ençà la gestió de la crisi econòmica. Que ens diguin que amb el 2% estem recuperant part del poder adquisitiu que ens han robat durant els darrers anys, no deixa de ser un cruel acudit quan a final de mes comparem despeses bàsiques amb el que percebem per la nostra feina. I aquesta classe política ens diu de tant en tant que hem de considerar que tenim sort, tot i recordant-nos el teòric caràcter estable del nostre lloc de treball. Allò de la precarietat laboral, més del 50% a l’ÀMB, no compta. O allò de la necessitat de lluitar contra els baixos salaris i les deficients condicions laborals en molts dels nostres proveïdors, fruit de les contractacions a la baixa, tampoc sembla prioritari.

Però bé, aquests polítics nostres també veuran un canvi a l’alça dels seus emoluments; en concret, les 76 persones (l’11% de la plantilla!) que tenen la consideració de Personal eventual, és a dir aquells nomenats a dit pels partits polítics representats a la casa. D’ells, uns quants sembla que fan feina d’alta direcció i uns altres són assessors. En total tenim 39 assessors i assessores a jornada completa (52.075,80 €/any) i 8 a mitja jornada (27.000 i escaig €/any). Ens assessoren 47 persones. Caldria pensar que estem ben assessorats, però no. Aquesta gent no assessora en realitat a l’ÀMB ni s’interessa de forma prioritària pels temes metropolitans. Treballen pel seu partit, recordem, unes organitzacions de caràcter polític amb uns interessos no necessàriament coincidents amb l’interès públic i general, dient-ho de forma suau. Tots els grups polítics amb representació al Consell Metropolità disposen d’assessors en funció de la seva representativitat. I què fan aquests senyors i senyores? Bé, a banda de viure al Twitter, també demanen consulta d’expedients o presenten acurades propostes en els Plens metropolitans, simulant que controlen la gestió d’aquesta entitat pública. Tenen horaris molt especials -es lliuren de fixar 1/3 part de la jornada-, tenen dietes pagades, els mateixos beneficis socials que la plantilla de l’ÀMB i més prebendes que ara no toca explicar. Aquesta elit benestant amb privilegis socials i econòmics immerescuts, cobren de la caixa pública uns cabdals monetaris que podrien ser destinats per exemple a polítiques socials. O bé, ja que és un fenomen molt estès a totes les administracions, si tots renunciessin als seus emoluments, la massa salarial de tota la funció pública no apujaria tant i potser podríem tenir augments salarials de, posem per cas, un 3%. Però bé, ara ens diran que parlar així del que abans es deia la casta és fer demagògia. Però, qui calla, consent.