dijous, 20 de desembre del 2018

INFORMACIÓ LABORAL


Atès la poca agilitat de la Direcció de Serveis Generals per comunicar acords al personal que els afecten profundament, us assabentem del contingut de la darrera reunió de la Comissió de Negociació.
Cal dir que el Comitè Unitari ha estat reclamant des de juny la tornada a les 35h., el pagament íntegre de les baixes mèdiques i altres aspectes, fins i tot ho vam fer amb l’horitzó de l’1 d’octubre, la qual cosa ens van rebutjar de seguida amb l’excusa de la necessitat de consultar als Caps – extrem que no ens consta- la reforma de l’horari.
Al novembre, sis mesos després, ens van donar una proposta de nova regulació de la jornada de treball i horari i la vam contestar en dos dies.
La Direcció ha trigat tres setmanes per convocar una nova Comissió Negociadora i aquí teniu l’extracte de l’esborrany de l’Acta del que es va acordar, el qual ens ha arribat finalment el dimarts 18 a les 14:44h:

Calendari laboral 2019: Tenim la mateixa quantitat de PA’s que al 2018, amb l’excepció que un dels fixes passa a ser per hores (seran 4 en lloc de 3).

Acord prestacions de salut: de cara al 2019 es podria pagar l’ajut sencer (fins ara el 50% quan es presentava i la resta a final d’any, condicionat a l’existència de diners a la partida).

Oferta pública 2018: Amb la proposta que es presenta al Consell s’inclouen totes les places que ja estaven acordades a les ofertes de 2016 i 2017, més altres places de diversa índole. Aquesta proposta no canvia la relació de places de personal administratiu que es preveu convocar el primer semestre de l’any 2019.

Llei 6/2018, de 3 de juliol, de PGE 2018>

Jornada: 35 h. (dl-div).

Horari: 7:30-9:00 (flexible); 9:00-14:30 de dl a dj (obligatori) i els div fins les 14:00h. Horari rutes autocar: modificarà hora sortida AMB, serà a les 14:50 h. S’utilitzaran de nou els codis de marcatge d’entrada dels autocars. Des de la direcció manifesten el compromís de fer tot el possible per poder implantar els nous horaris amb efecte 1/1/19, encara que sigui com a prova pilot.

IT (baixes mèdiques): S’acorda que en cas d’IT l’AMB complementarà la prestació social fins al 100% de les retribucions mensuals.

Increment salarial:  Increment del 0,3% de la massa salarial vinculada a la productivitat del mandat s’abonarà a tot el personal i serà lineal (el mateix import per a tots) i calculat sobre el temps de servei prestat duran l’any 2018. No consolida i es pagarà a la nòmina de desembre.

És important fer esment que la nostra prioritat ha estat sempre tornar a les 35h. i que la complexitat del nou horari (proposta engiponada per la Direcció Institucional i que requerirà moltes explicacions) farà que segurament a primers d’any la Casa no disposi de les eines informàtiques per controlar-ho adequadament. Sens dubte, ha estat imputable a la Direcció de Serveis Generals i no als vostres representants, per la qual cosa entenem que de ben segur faran front a les seves responsabilitats.

En tot cas, la Secció Sindical de CGT a les Entitats Metropolitanes assumeix el resultat de l’Acord de la Direcció amb el Comitè Unitari -en el que té un terç de la representació- i ho considera positiu, ja que suposa una reducció de jornada global. No obstant, lamentem les formes i la manca de comunicació i consulta amb el personal per una modificació tant important de les condicions de treball. La raó d’aquesta absència de comunicació i consulta ha estat els tempos imposats per la Direcció en unes negociacions que vam encetar fa mig any.

A banda de la informació que correspon oferir a la Direcció, potser al gener, si els altres dos sindicats representats a la casa ho troben adient, es convocarà una Assemblea de Personal.

Bon solstici i bona entrada d’any!

Salut!

dilluns, 10 de desembre del 2018

5G: ÉS EL FUTUR, O ENS EL ROBA...?


Darrerament deveu haver sentit parlar de 5G, tecnologia que a nivell mundial ha de renovar tot el sector de la telefonia mòbil, treballar amb la “internet de les coses”, afavorint la innovació i millorant la productivitat i el creixement econòmic en sectors tan diversos com la indústria, la seguretat i defensa, l’automoció, el transport, la salut i la sanitat, el media i l’entreteniment entre d’altres.

També haureu sentit o llegit que Barcelona s’està convertint en la capital europea d’aquesta tecnologia, ja que es posiciona com un laboratori pioner que vol arribar a un desplegament del 20% del territori al 2020.

En un principi, quan ens parlen de maquinària sense conductor, plantes industrials automatitzades o cirurgia d’accés remot per exemple, tot sembla positiu i pensem que quina tecnologia més bona que millorarà la nostra qualitat de vida, tot podrà fer-se molt més ràpid i fins i tot es reduiran riscos laborals. Però si comencem a mirar les conseqüències que té l’aplicació d’aquesta tecnologia i que ens amaguen a primera vista, tot ja no són flors i violes, sinó tot el contrari.

Resulta que la 5G augmentarà molt notablement l’exposició als camps electromagnètics (CEM) de radiofreqüència (RF) respecte a la de 2G, 3G, 4G, WIFI... que ja existeixen. I està més que demostrat que aquests camps són perjudicials per al medi ambient i per als éssers humans en particular, per exemple augment del risc de càncer, estrès cel·lular, augment de radicals lliures nocius, danys genètics, canvis estructurals i funcionals del sistema reproductiu, dèficit d’aprenentatge i memòria, trastorns neurològics, impactes negatius en el benestar general dels éssers humans i efectes nocius tant en altres animals com en plantes.

Com que la 5G només és efectiva sobretot en distàncies curtes s’hauran de muntar moltes antenes, podent arribar fàcilment a una cada 10 ó 12 cases, amb el que s’augmentarà massivament l’exposició als CEM. A més hi haurà molts transmissors, fins i tot dins d’habitatges, comerços, hospitals ... de tot allò que formarà part de la ”Internet de les Coses”, per exemple refrigeradors, rentadores, automòbils, autobusos i càmeres entre d’altres, pel que hi haurà milions de connexions que augmentaran l’exposició total de la població als camps electromagnètics esmentats.

L’AMB en una nota de premsa el passat mes de novembre “L’AMB ATERRA A L’SMART CITY EXPO WORLD CONGRESS 2018 AMB NOUS SERVEIS DE GESTIÓ METROPOLITANA INTEL·LIGENT” va anunciar que una de les àrees temàtiques per presentar i visualitzar les últimes novetats de l’AMB a la fira d’Smart City Expo World Congress era un canvi en la gestió de les rondes cap a una via de comunicació intel·ligent en que la novetat més rellevant és la instal·lació de més de 50 bàculs de gran capacitat tecnològica a les Rondes i la creació d’un centre de gestió metropolitana d’aquesta anella automobilística per tal d’utilitzar la tecnologia 5G per aconseguir una gestió més eficient de les rondes. En la mateixa línia, sense nomenar el 5G se’ns parla d’instal·lació de càmeres i visors, actualitzacions d’app’s, cercadors que, si bé han de servir per millorar la mobilitat i la reactivació econòmica, tampoc dubtem que, si no ara mateix, a la llarga també utilitzaran la tecnologia 5G.

Ens deixa realment perplexos que no s’hagi aplicat, si més no, el principi de precaució en què políticament es determini un mínim nivell de protecció del medi ambient i de la població en particular, no només no donant suport a aquesta tecnologia, sinó prenent mesures de la gestió del risc que comporta. És per tot el que hem dit anteriorment que anem més enllà d’aquest principi de precaució i exigim que l’AMB apliqui el principi de proporcionalitat, tenint en compte els riscos a curt i llarg termini segons els estudis científics dels que es disposa i s’informi a la societat civil, fent marxa enrere en el suport a aquesta “tan bona” tecnologia. Potser no cal ser “tan moderns” i s’ha de tenir més en compte a la ciutadania que, al cap i a la fi, és qui ha de viure aquí i pot patir les conseqüències.

divendres, 5 d’octubre del 2018

LA SANITAT, UN DRET DE TOTHOM



Darrerament heu rebut missatges en obrir l’ordinador respecte al tema de les mútues sanitàries. També heu pogut llegir informació que es troba penjada a la Intranet referent a diferents ofertes que s'han realitzat i a les quals podeu optar, tot això signat per la Comissió d’Afers Socials. Aquesta Comissió es compon per representants de la Direcció, dels tres sindicats presents a la Casa, CCOO, UGT i CGT i del col·lectiu de funcionaris de l’IMET.



La posició de la CGT al respecte sempre ha estat i és la de lluitar per una sanitat pública de qualitat i a l'abast de tota la ciutadania.

Ara com ara la sanitat pública es troba molt minvada en recursos i inversions i el seu funcionament deixa molt que desitjar. Per aquest motiu, malgrat les nostres aspiracions de ser fidels a l'ideari que ens mou per un bé comú, a la Secció de CGT a les Entitats metropolitanes trobem comprensible i humà que moltes persones busquin una millor cobertura i seguretat mèdica per a elles i la seva família contractant una mútua.



Tot i l'exposat, us animem a lluitar per una sanitat pública de qualitat per a tothom, ja que el sistema en el qual vivim ens aboca irremeiablement a ser més individualistes i a lluitar pel que és al nostre abast, sense pensar en qui igualment té dret a la seva salut però no pot costejar-se una mútua. 

Salut!

dijous, 20 de setembre del 2018

ESCLAUS DEL SEGLE XXI

Després de molts anys pagant les becàries i becaris a 900 €/mes, l'ÀMB ha decidit posar-se a l'alçada del mercat i rebaixar en una sisena part aquesta retribució. Era massa. Enlloc cobraven això i calia no destacar-se en la lluita contra la precarietat, no fos cas que despertessin i comencessin a reclamar més. Diners? No, drets.

L'ÀMB (si més no, departaments molt importants) ho té clar: són mà d'obra qualificada i barata. No cotitzen a la seguretat social, els cobreix l'assegurança escolar. Els seus representants són a la universitat. No són treballadors/es i per tant no tenen drets, només aquells que els diuen quan entren i els deixen clars els seus deures. Arriben emparats per convenis bilaterals entre la seva universitat i aquesta administració. Per molt que se'ls digui estudiants en pràctiques, la realitat és altra. Reben una "ajuda", mai un salari i la universitat rep un percentatge d'aquesta. Tenen un tutor o persona de referència aquí a la casa que és qui hauria de vetllar pel seu aprenentatge constantment i acompanyar-li i ensenyar-li les 4-5 hores diàries que -en teoria- estan aquí.

En realitat vénen a produir, a treballar, a treure feina; hi ha departaments sencers que simplement no complirien els seus objectius sense ells. Arriben a ser majoria. Els demanen compromís per quedar-se més de la durada d'un conveni (normalment 900 hores) i s'atreveixen a escriure-ho als anuncis que pengen als taulells de les facultats. Estan desemparats per la universitat que els ofereix com si es tractés d'una ETT. El seu aprenentatge no dóna per més d'un any, però en qualsevol cas ho faran sobre la marxa del treball dia a dia, ensenyats per becaris amb més "antiguitat" que ells.

Diuen que aporten nous aires, coneixements recents, noves visions... no és estrany; molts són graduats o llicenciats, ja que estudiar qualsevol cosa en una universitat (un màster o un doctorat) ja et qualifica per optar a un lloc de becari. Però en comptes d'oferir-los un contracte laboral en pràctiques, que és el que tocaria, els hi ofereixen ser becaris d'un sol ús, en el termini que convingui a la casa, sense els drets, lligams i sou que un contracte laboral implica.
Hi ha despatxos professionals privats que tenen molts becaris que fan totes les hores del món i reben poquíssim a canvi, sempre amb la pastanaga de "potser en un futur et contractem". Aquí a la casa hi ha massa responsables que creuen que una administració no val res si no adopta les formes despòtiques i classistes d'aquests despatxos privats. Els polítics que governen l'ÀMB es van posar d'acord per unanimitat al fet que les persones contractades directament o indirecta per aquesta administració no cobressin menys de 1000 € mensuals. Però els becaris no són contractats; són estudiants.


Representants polítics que us presentareu a eleccions d'aquí a pocs mesos: precaritzar és precaritzar sempre. I mirar cap a una altra banda quan es fa un ús absolutament fraudulent i abusiu de la figura de les becàries i els becaris és beneir la precarització. Ara, a més, reduint-los l'assignació quan se'ls havia demanat compromís per més d'un any, canviant les regles a mitjan joc. Tant se val, no tenen drets.

divendres, 27 d’abril del 2018

1r. de maig : L'estafa continua. Seguim als carrers


Ja fa 10 anys d'aquesta crisi del sistema capitalista, una crisi que no és altra cosa que una altra eina de la gran patronal, de les multinacionals i deis amos de la banca, amb la complicitat d'un sistema polític corrupte, per augmentar els seus enormes beneficis. Sempre gràcies a una retallada deis drets de la ciutadania i especialment de la classe treballadora. Aquesta crisi és, en realitat, una gran estafa.
Portem 10 anys patint una situació d'emergència social, on ja no només les persones sense feina viuen sota el llindar de la pobresa, sinó que més del 14% de les persones amb treball són pobres com a conseqüència de la precarietat deis nous contractes de treball, amb contractes parcials i sous de supervivència, que constitueix la nova realitat laboral d'indignació. A això se li afegeix el retrocés en el poder adquisitiu que han patit les pensions i que ocasionen que un de cada tres pensionistes estigui per sota d'aquest llindar de pobresa. Al mateix temps ha augmentat la bretxa salarial de gènere, tant en els salaris com a les pensions.
Ens enfronten a un atac ideològic i estratègic que pretén que el que fins fa poc temps eren drets siguin ara negoci: l'educació, la sanitat, les pensions ... Tot allò que en definitiva és nostre, de tots i totes, s’està convertint en dividends per a les grans corporacions empresarials. A canvi ens obliguen a rescatar bancs i autopistes, pagant un deute que no és nostre, pagant un deute que és il·legítim i que en gran part prové de la corrupció. Ens estan estafant.
Des de la CGT diem que no pensem resignar-nos a acceptar que els bancs siguin més importants que les persones; des de la CGT ens neguem a que bona part deis serveis públics segueixin sent privatitzats i precaritzats; des de la CGT no consentirem que es desmantelli el sistema públic de pensions; la CGT no acceptem que la classe treballadora vegi reduïts els seus drets cada dia amb noves reformes laborals.
Ja és hora que hi hagi un repartiment del treball mitjançant la reducció de la jornada laboral, acabant amb les hores extres i avançant l'edat de jubilació perquè tots i totes puguem tenir feina. S'han de recuperar els serveis públics privatitzats, on només sigui important l’eficiència deis mateixos perquè hi hagi una protecció social real que sigui pública i universal, per a totes i tots. És imprescindible repartir la riquesa a través d'una reforma fiscal que faci que els que suportin la major part de la despesa siguin les grans fortunes i corporacions, que són les que han vist incrementats els seus beneficis amb aquesta crisi-estafa. Cal eradicar el frau i els paradisos fiscals.
Per a la CGT la resignació no és una opció, és hora d'ocupar de nou els carrers, és més necessari que mai que la CGT estigui present allà on es produeixen situacions d'injustícia social, cal una mobilització permanent de la CGT contra aquest sistema corrupte, convocant i participant en totes les mobilitzacions que calgui per a aconseguir una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba ..., sinó al contrari, llibertària.

Manifestació: Sortida a les 12.00 hores des de Jardinets de Gràcia fins a Plaça Joanic.

DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS I LES NOSTRES LLIBERTATS!
VISCA L'1 DE MAIG!

dimecres, 21 de febrer del 2018

8M VAGA GENERAL. SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA


Enllaços:
- Argumentari de la CGT per a la vaga general feminista
- Còmic 8M vaga general
- Vídeo musical 8M HUELGA FEMINISTA

Aquest 8 de Març, la CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convoca VAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES, sumant-nos a l’estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en quantes mobilitzacions i accions es duguin a terme.


8 DE MARÇ DE 2018. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA. SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA

Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza en la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones.

Denunciem que ens dificultin doblement a les dones l’accés a l’ocupació, no volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se’ns imposen. Exigim que s’acabi amb la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball.

No poden continuar les violències masclistes i del mercat que ens tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen, que emmalalteixen i incapaciten a les dones per viure. Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes masclistes. Denunciem les lleis per no garantir el dret al fet que totes les vides siguin sostingudes sense discriminar a cap. Exigim respecte social i que l’Església no se segueixi immiscuint.

Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere, queers+; Volem drets sexuals i reproductius per a totes.

Cal que s’eduqui en la corresponsabilitat de les cures tant als homes com a la societat. No volem ni suportem més seguir sent les úniques responsables invisibles de les cures de les persones depenents.
Volem tenir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones, la seva menstruació, els seus embarassos, la seva menopausa. Que la medicina dels homes reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.

Les dones ens declarem insubmises de les fronteres que sostenen el racisme, els CIE, i les deportacions de vides.

Volem que es nomenin i s’equipari el valor en tots els treballs que sostenen les nostres vides: el treball domèstic i de cures, en particular, el que realitzen les dones esclavitzades en el règim especial d’empleades de llar; i el treball reproductiu, de la vida i de la resposta social a la precarietat.

Dones migrants, preses, diverses funcionals, de tots els sectors productius i reproductius, juntes en els col·lectius socials de classe cridem:
Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món.

Com deia Louise Michel en la Comuna de París: “Les dones no es preguntaven si una cosa era possible, sinó si era útil, i llavors aconseguien dur-la a terme”.

Vaga per viure, vaga per cuidar-nos.

Uneix-te a la lluita que som moltes.

Confederació General del Treball (CGT)

dimarts, 13 de febrer del 2018

NO PAGA LA PENA PARTICIPAR

Penosa rendibilitat del Pla de Pensions de l’ÀMB

En entrades anteriors ja ens havíem fet ressò de les rendibilitats dels plans de pensions d’administracions públiques espanyoles. El diari Cinco Dias periòdicament fa un estudi dels 194 plans de pensions d’ocupació que hi ha a les administracions espanyoles i a l’últim ha fet un rànquing dels 20 millors i dels 20 pitjors (enllaç), tot tenint en compte la rendibilitat dels darrers 10 anys.
Tal com podeu veure al quadre adjunt (cliqueu a sobre de la imatge), el Pla de Pensions de l’ÀMB ha quedat el 8è en el rànking dels 20 pitjors.


La CGT va signar l’acord que l’any 2000 va fer possible l’establiment d’un Pla de Pensions d’ocupació a l’ÀMB però només perquè en el mateix acord anava una pujada lineal del Fons Social per a tota la plantilla. Érem i som molt conscients que les principals beneficiàries dels Plans de Pensions són les rendes altes, ja què quan es jubilen perden molt poder adquisitiu perquè la pensió màxima està limitada.
Repetides vegades ens hem manifestat en contra d’aquest insegur sistema d’estalvi privat que únicament garanteix guanys als bancs. Els avantatges fiscals són l'esquer mentre els de sempre juguen amb els teus diners i quan per fi els recuperes és quan t’adones que Hisenda són unes més que altres.
Hi ha tot un exèrcit institucional i mediàtic a favor del negoci dels plans de pensions, torpedinant per terra, mar i aire les pensions públiques, que són de totes i que s’oposen als guanys d’unes poques, escampant mitges veritats, com que es podran retirar els diners a partir dels 10 anys... a partir del 2025 !

Som treballadores de l’ÀMB i per això algunes pensen que hauríem d’ajudar a millorar la rendibilitat del seu Pla de Pensions d’ocupació, en comptes d’assenyalar la seva penosa situació al rànquing. El que diem és que qui sàpiga –i pugui- estalviar amb rendibilitats superiors a l’1,56%, que no esmerci esforços només per les seves companyes de l’ÀMB, sinó per totes les treballadores del país.
La CGT no té ningú a la Comissió de Control del Pla de Pensions perquè creu en les pensions públiques com un dret fonamental i perquè creu que els bancs ja ens han robat prou. Algunes pensem que renunciar a la minsa rendibilitat de l’1,56% ben val per fer la punyeta a qui vol enfonsar les pensions públiques i negar als bancs encara més diners. Preferim l’estalvi de rajola al de llosa mortuòria.

Salut !