BON DIA SR. GERENT, EL SEU ENTREPÀ…

Així podria rebre cada dia l’esmorzar el nostre Gerent; al seu lloc de treball, lliurat diligentment per una auxiliar de serveis, per a què no es malbarati el seu temps en anades i vingudes al bar. Res a dir, com no hem de valorar el temps del nostre gerent?

El petit problema és que mai no respon: “Quant és?” o “Què dec?” perquè sempre va a càrrec de l’aplicació pressupostària de l’ÀMB anomenada “Gestió Planta Setena” i el bar ho cobra a través de factures amb el títol “Desayunos  servidos a Gerencia” amb càrrec a l’expedient 1676/15. I així un dia rere un altre tots els matins que hi és a la casa i alguns dies que també dina. Sobre això últim només podem aplaudir la frugalitat del nostre Gerent, qui tenint dret a què se li pagui un dinar escull un “bocata” i una mica de fruita (segons dades extretes de les factures consultables a l’expedient esmentat). Però… perquè no ha de pagar-se l’esmorzar? No ho fem tots amb un sou inferior? Aquest petit sobresou (seria proporcionalment menys petit si se li pagués a una treballadora que cobra tres, quatre o cinc vegades menys), es reflecteix al certificat de retribucions que anualment ens lliuren per la declaració de l’IRPF?

Preguntat pel Comitè Unitari, el nostre Gerent va respondre que ja es feia abans que ell entrés, que era una quantitat ridícula i que era com quan a una treballadora se li pagava el dinar quan es quedava per les tardes. Comencem pel final: els dinars i els esmorzars no són el mateix, senyor Gerent; a cap treballadora se li paguen els esmorzars. Que ja es feia abans que ell entrés sembla eludir responsabilitats. A més són pocs diners i sembla que la nostra salut econòmica és bona; així doncs, perquè no s’estén aquesta pràctica a la totalitat del personal de la casa? A cap de nosaltres ens aniria malament que la casa es fes càrrec d’una despesa diària i que això que ens estalviaríem no pagués impostos... Ens representaria una pujada de retribucions (sense ser-ho) d’entre el 3 i el 8%... Oi que sona malament? Doncs si és per a una sola persona o per a uns pocs, sona igual de malament amb l’agreujant de classisme.

També són sobresous opacs a hisenda i un exercici de classisme els dinars que es paguen a alguns polítics. I molt segurament també algunes despeses pagades a través d’altres mitjans. Som conscients que existeixen despeses d’aquesta mena, amb càrrec als pressupostos, més importants que la dels entrepans del Gerent. També les denunciem. I també ens suposem que molt possiblement es deixaran de veure factures amb títols i continguts tan descriptius com la que hem esmentat i que, malgrat tot, no haurà canviat res. Però sí haurà canviat: nosaltres haurem deixat de ser còmplices, per omissió, de sobresous opacs i de classisme. Cadascuna amb la seva consciència, especialment els partits “progressistes” que han instaurat aquestes pràctiques o que les permeten.

Salut!

PD: Si t’ha sobtat l’ús del femení en alguns passatges d’aquesta entrada, consulta l’anterior entrada a aquest mateix bloc, de 28/4/2016.