MANIFESTACIÓ DE CGT A BARCELONA:
1r. DE MAIG A LES 11 HORES. VIA LAIETANA / JAUME I
Si
hi ha quelcom tan incommovible i rígid com la pedra és, sens dubte, la nostra
classe política i els que ens governen, malgrat que no ens representen. Les
recents mobilitzacions a Barcelona del 29 de març i les marxes a Madrid del 22
de març han estat tractades pels governs d’aquí i d’allà amb la coneguda
recepta d’aquesta democràcia: desaparició dels mitjans de comunicació,
ocultació de les reivindicacions, violència policial i detencions. Davant la
raó, silenci i menyspreu; davant la protesta, repressió.
La
classe política, els empresaris, els sindicalistes de estilogràfica i tertúlia
televisiva, la banca i la delinqüència organitzada entorn dels parlaments i alcaldies,
la justícia polititzada, la policia brutal i repressora, tots ells i alguns
més, són el problema.
El
moment actual és un moment de lluita i reivindicació. L’anarcosindicalisme no ha
estat fent una altra cosa al llarg de la història; una història que té un punt
de referència en el 1r de maig, commemoració dels fets ocorreguts a Chicago que
es van endur la vida de les que lluitaven per la dignitat i els drets de la
classe treballadora i a les que honrem en aquesta data, al costat de totes les
que han donat la seva lluita i la seva sang per millorar les nostres condicions
de vida, algunes dels quals segueixen enterrades a les cunetes d’aquest país,
per mal de les consciències dels molt catòlics cardenals i ministres populars i
convergents, devots de sagristia.
Davant
la repressió, lluita. Aquesta és la nostra recepta davant la barbàrie
capitalista i el discurs polític. Lluita a les empreses i als carrers, davant
del sindicalisme pactista i claudicant i davant els qui exerceixen la violència
uniformada. L’oligarquia i l’empresariat continuen abocant a les treballadores
a la precarietat, l’atur i l’exclusió social. Mentre van dessagnant a la classe
treballadora i es desmunten tots els béns i serveis públics, el capital i la
banca prossegueixen amb l’espoli d’una riquesa que generem nosaltres amb la
nostra feina.
La
consciència social progressa i la unió de la lluita sindical i la lluita social
és una necessitat ja que els enemics són els mateixos. Per això la CGT està
implicada amb moviments socials combatius i assemblearis, per sumar des de la
participació i la solidaritat.
La
defensa dels drets és una de les causes per les quals la CGT sortirà al carrer
l’1 de Maig i moltes vegades més al llarg del que resta d’any. Mirem al passat
perquè estem convençuts que tenim futur i que el present és de totes les que
lluiten per una societat d’iguals, per una societat llibertària en el nostre
cas. Que la nostra lluita d’avui sigui el millor homenatge a la memòria de la
classe obrera, i la garantia que la revolució social està cada dia més pròxima.
VISCA
EL 1r DE MAIG, VISCA LA CGT, VISCA L’ANARCOSINDICALISME
