Està clar que darrerament s’ha reforçat la dinàmica que des de principis dels 80 del segle passat ve succeint: atiar l’odi contra el funcionariat i, per extensió, contra tots els treballadors públics.
Sabem que dins d’aquest, el nostre sector, han col•locat i estan col•locant “enxufats” i clients de tota mena de les forces politiques dominants. No ens hem cansat de denunciar-ho. Sabem que el buidatge de contingut de funcions i les externalitzacions promogudes des de dins de les administracions han contribuït al desprestigi dels seus treballadors, així com les politiques de personal que no persegueixen als infractors sinó que criminalitzen a tot@s les treballador@s. De tot això hem fet una part important de la nostra feina sindical, però res no justifica la campanya en contra de les treballadores i treballadors que fem la feina, que cobrem els sous més baixos i que, encara, som majoria.
La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2012, publicada el 30 de juny, ja ens va atacar amb l’horari de 37,5 h. Ara el Reial Decret Llei 20/2012, publicat el 14 de juliol, ens criminalitza sense miraments. No busca la “racionalització” ni l’estalvi quan ens treu la paga de desembre (sencera!), o ens treu PA o vacances; simplement ens assenyala com posseïdors d’uns “privilegis” i ens els arrabassa com feien els dictadors romans quan baixaven el polze indicant la mort de l’esclau vençut. I el poble, fotut per totes bandes pels mateixos que els conviden a la festa, aplaudeix pensant que ja no hi ha “privilegiats”, sense adonar-se que els serveis que rebran de les administracions seran pitjors. “La Roja” ja no els distreu, necessiten més enemics i el funcionari és perfecte per això. El PP està utilitzant als funcionaris com ho ha fet amb els catalans: enemics públics contra els quals viuen millor aquells que no veuen més enllà d’allò que diguin els mitjans de comunicació populistes i comprats de sempre. L’atac és contra tothom (reforma de la Llei de dependencia, augment de l’IVA...) i cal centrar l’atenció en el boc expiatori.
De tot això (Decrets Llei a l’empara de la Constitució i carregant-se tot el que s’oposi), segur que heu parlat en el vostre entorn personal i professional. Parlar amb els i les companyes és important. Mostrar la vostra indignació també ho és. Informar-se és començar a lluitar.
Mostrar que tenim dignitat i no ens resignem és fonamental perquè l’aplicació de totes aquestes nefastes mesures serà complexa i a qui li toca aplicar-les potser tampoc està d’acord i es pot mostrar més o menys “diligent”. El pitjor escenari que us pugueu imaginar serà una realitat ben aviat si us limiteu a murmurar.
La CGT està treballant contra tot això i es planteja mobilitzacions unitàries amb els altres sindicats. La participació de tothom en les mobilitzacions és important si volem estalviar-nos aquest escenari dantesc en que ens volen fer viure, però és igualment important la lluita en el nostre lloc de treball, i en tots els àmbits en que us mogueu (barri, associacions, etc.). Us demanem que participeu en les accions que es puguin plantejar, que les proposeu vosaltres, que us posicioneu ben clarament davant de qui us pregunti, que no tingueu por i que recordeu quan lluiteu que ho feu per vosaltres, però també per tothom.
CONCENTRACIÓ DIJOUS 19 DE JULIOL
A LES 18.00 HORES A LA SEU DE CiU, CARRER CÒRSEGA AMB PAU CLARIS, PER UNIR-NOS A LA MANIFESTACIÓ AMB SORTIDA A LES 19.30 HORES DES DE PAU CLARIS / URQUINAONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada