Un peó de manteniment va tenir una idea brillant...
I decebut del sindicalisme institucional va dir: "Y porqué no montamos una Sección Sindical de la CGT a la casa". I així ens vàrem ajuntar un grup de gent al voltant d'en Pedro Banderas per a constituir-nos legalment. Això va ser el 12 de març 1998 i es va comunicar a la direcció el dia 16. Aquell mateix dia ens van cridar urgentment a una reunió el llavors Gerent de Serveis Generals, el Responsable de Recursos Humans i la Cap d'Administració de personal per tal de saber quants érem i què volíem. Una agre reunió que va ser l'inici de 13 anys de constant activitat sindical en defensa dels interessos de les treballadores i treballadors de la casa, des d'una pràctica anarcosindicalista, sense interferències de partits polítics.
Durant tots aquest anys, i malgrat les variades i inútils estratègies contraries de la direcció institucional i els altres dos sindicats subvencionats, la nostra Secció Sindical ha anat creixent en afiliats i suport, en accions i en mobilitzacions.
El balanç és positiu i així hem estat els impulsors en el seu moment de la creació del Comitè de Salut laboral, de la Valoració de llocs de treball que va suposar una millora pels grups més baixos de la casa, de la funcionarització de la plantilla i de la resolució d'un munt de conflictes laborals individuals i col·lectius.
En la nostra petita intrahistòria recordem com també un mes de març, en aquest cas de l'any 2000, ens va deixar en un atac de cor a mitja reunió sindical el nostre company Pedro, que sempre diem que se'ns va anar en meitat d'un vers. I des de llavors, ens vàrem conjurar per tal l’oblit no ens allunyés del seu somriure i la seva persona continués viva en el nostre record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada