El
1r de maig és una data simbòlica per a la classe treballadora de tot el món.
Recordem i recuperem l’heroica lluita dels treballadors i les treballadores
assassinats per la patronal a Chicago en demanda de la jornada de vuit hores,
l’any 1886.
La
jornada de 8 hores es va aconseguir a l’estat espanyol el 1919 després de la
vaga de la Canadenca a Barcelona. En 126 anys només s’ha aconseguit la promesa
de reduir-la en mitja hora.
El
nostre poder adquisitiu és cada vegada menor malgrat que els portaveus del
capitalisme (empresaris, polítics i alguns “agents socials”) vulguin vendre el
contrari, perquè any rere any els salaris perden poder adquisitiu i ni tan sols
són compensats amb la recuperació de l’IPC.
Dementre, les grans empreses que tant defensen la moderació
salarial i les retallades socials (aprofitant la situació de misèria,
necessitat, forta desideologització i falta de consciència com a classe
treballadora) augmenten exponencialment els seus beneficis. Només quan ens
ajuntem com a classe treballadora i plantem cara als carrers i en els nostres
centres de treball podem revertir aquesta situació.
L’habitatge s’ha convertit
en un luxe que ha portat al sorgiment d’un moviment social cada vegada més fort
que reivindica un accés digne i assequible, fet que no compleixen les lleis.
Les
pensions volen que no les cobrem mai (l’edat de jubilació cada vegada s’allarga
més) o que ens vegem obligats a continuar treballant tota la vida donades les
pitjors condicions per a l’accés a ella.
Enfront de la lluita i la
protesta han legislat lleis “mordassa”, contra les quals fa més de 10 anys que
lluitem, que volen provocar por i submissió en la classe treballadora. La seva
resposta és sempre la repressió.
Quan
en un país no existeix cap estabilitat laboral i l’acomiadament només necessita
la justificació de l’empresari, la joventut ha d’emigrar a l’estranger a la
recerca de treball, es desallotja a les persones dels seus habitatges
violentament sense oferir alternatives i es talla la llum, l’aigua o el gas a
qui no pot pagar-les, realitzar la cistella de la compra és un acte èpic, les
pensions són miserables, la sanitat es deteriora i es privatitza, l’educació
pública es degrada i es finança l’educació privada i les despeses militars i
policials es disparen (repressió externa i interna) només es pot dir que seguim
en una dictadura disfressada de democràcia.
Les úniques solucions reals seran les que aconseguim com a classe treballadora als carrers i als centres de treball mitjançant l’organització i l’acció directa.
Perquè per tenir futur hem de continuar lluitant dia a dia en el
present
L’1 de maig tothom al carrer
QUE ENS
SENTIN!
Concentracions:
Jardinets de Gràcia
11h30’ LLUITEM PER TENIR FUTUR amb
intervencions finals a la Plaça Joanic i Pica-pica a CGT BARCELONA amb La K i
la B
Metro Vallcarca L3 18h CONTRA LA GUERRA I EL CAPITAL: D’AQUÍ I DE FORA, SOM
LA MATEIXA CLASSE TREBALLADORA