Una nova
agressió contra els interessos de la gran majoria de la població s’està
preparant. Com qui cuina un plat a foc lent, des de fa mesos els mitjans de
comunicació (que depenen de grans empreses) i el govern central estan filtrant,
dia rere dia, informacions sobre la insostenibilitat de l’actual sistema de
pensions. Ens diuen que hi ha un dèficit de 16.000 milions d’€ a la Seguretat
Social, que hi ha un envelliment de la població i que ambdós factors obliguen a
modificar quines pensions cobrarem en jubilar-nos i el temps que haurem d’estar
treballant per a poder-ne rebre. I poc a poc van apuntant les seves mesures
que, curiosament, van en la direcció d’atacar directament les nostres
condicions de vida. De manera resumida, el que plantegen és:
1- Fomentar un
treball cada vegada més precari. Ho estem patint ja en carn pròpia: les successives
reformes laborals faciliten els acomiadaments, fan més fàcil empitjorar les
nostres condicions laborals, augmenten l’ús discrecional dels nostres horaris
per part de l’empresari, estenen encara més els contractes temporals, a temps
parcial i els «mini jobs» i ens fan baixar els salaris a una majoria. Ser
treballador/a i ser pobre és cada vegada més habitual, especialment si som
joves, dones o migrants.
2- Promoure que
del nostre sou ens haguem de pagar una part de la pensió. El seu argument és, directament,
cínic. «Com que la teva pensió serà de misèria – ens diuen- hauràs de pagar un
pla d’estalvis o pensió privada». Mentre els salaris van baixant
progressivament, pretenen que nosaltres mateixos/es ens cobrim una part de la
nostra pensió de jubilació. Uns diners que, a més, gestionaran entitats
privades, que especularan amb els nostres diners de cara a obtenir-ne beneficis
(que seran privats). Ja coneixem, a més, les misèries del sistema financer de
l’Estat espanyol, que ha calgut rescatar amb diners públics.
3- Allargar
encara més el temps que haurem d’estar treballant, més enllà dels 67 anys de la
reforma de l’any 2011. Cada vegada ens aproparem més a allò de «treballar tota
la vida» quan, paradoxalment, el desenvolupament de la productivitat del
treball hauria de permetre tot el contrari, treballar menys, treballar tothom i
viure millor. Com ho faran si no ho aturem? Fàcil, modificant a l’alça les
edats mínimes i màximes de jubilació i incrementant tant el temps mínim de
cotització com les bases reguladores.
La destrucció
de les pensions públiques no és una situació inevitable. És un projecte polític
perfectament planificat des del capital i els governs de torn des de fa anys.
La descapitalització de la Seguretat Social ha sigut premeditat i provocat. A
banda de la destrucció de llocs de treball, la precarització laboral fa caure
les cotitzacions. El manteniment dels topalls màxims de cotització i les
exoneracions de cotitzar a determinades rentes salarials generen una pèrdua
d’ingressos de 7.000 milions € l’any. I les bonificacions a les quotes
empresarials a la Seguretat Social ha suposat un immens estalvi a les empreses
a canvi de crear treball precari i molt barat.
I
d’alternatives n’hi ha. Millorar les condicions de treball, els salaris i
l’estabilitat dels contractes faria pujar els ingressos a la Seguretat Social.
Revisar a l’alça els topalls màxims de cotització també, així com incrementar
les cotitzacions de les empreses. En paral·lel es podria traspassar el
finançament de la Seguretat Social i les pensions als Pressupostos Generals de
l’estat. Aquestes alternatives no agraden al Capital que s’ha marcat com a un
objectiu trinxar les nostres pensions i fer encara més negoci amb la nostra
vida.
Des d’aquí fem
una crida a que cap força política accepti negociar la reforma del Pacte de
Toledo en els termes que proposen les asseguradores, els bancs i les grans
empreses. Aquesta crida la fem extensiva als sindicats CCOO i UGT que, l’any
2011 ja van pactar una vergonyosa reforma de les pensions.
A tots ells,
als partits i sindicats «oficials» els fem saber el nostre compromís ferm a
defensar les nostres condicions de vida, presents i futures. I ho farem amb
tota la nostra força, al carrer i als centres de treball. Poden escollir al
costat de qui estan, amb el poble, amb la gran majoria o amb el capital privat,
que només es mou per la voluntat de màxim benefici.
Vols deixar que
et prenguin el pèl o vens a plantar-los cara?
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
VÍDEO: Ens estan prenent el pèl
Govern i Bancs
preparen un nou atac contra les Pensions públiques. Mentre regalen subvencions
a empreses i empresaris, ara ens diuen que la factura la paguem nosaltres amb
patiment per a que els seus bancs facin negoci amb qui es pugui pagar una
pensió privada.
Es pensen que
ens empassarem les mentides amb que ens bombardegen des dels seus mitjans de
comunicació, però ens trobaran preparades.
Comparteix,
difon. No ens callaran.
